Associació de veïns de Vallparadís

Història del nostra barri

El primer esment d’una fortificació vora el torrent de Vallparadís es troba en un document de l’any 1110, quant Berenguer de Sala i la seva dona Ermessendis compren al comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, unes terres per construir-hi la seva residència senyorial. El castell de Vallparadís , doncs, pertanyerà a aquesta família, que van adoptar el cognom de Terrassa, fins l’any 1344, en què Blanca de Centelles, filla de Bernat de centelles i de Saurina de Terrassa, cedeix el castell als monjos cartoixans d’Scala Dei i de la seva filial de Sant Pol de Mar, que per a la seva nova funció de monestir van introduir reformes importants, com la creació del claustre a l’antic pati d’armes, la sala capitular i la capella.
De tota manera la possible presència àrab anterior es ben present. Un correu situat a l’interior de la sala dita «el tinell et» conserva una inscripció aràbiga que diu «No hi ha més vencedor que Alà»
Com a cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís subsistirà fins l’any 1413, en què la comunitat es trasllada a Tiana, a la nova cartoixa de Montalegre.
Aquell any passa a mans dels Carmelitans que després la van alienar a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. L’any 1432 aquesta institució la va vendre a Jofre de Sentmenat, tot donant entre aquest i la família dels Muntanyans, castlana del Castell Palau de Terrassa origen a un conjunt de disputes. De fet, la Quadra en poder de Sentmenat va constituir un refugi segur pels malfactors perseguits pel les autoritats de la vila, esdevenint una amenaça pels terrassencs. Els Sentmenat van ser els senyors de la quadra de Vallparadís fins l’any 1830, en què aquest territori va passar sota la jurisdicció del municipi de Terrassa. L’antic castell, a les hores esdevingut una gran masia, encara va ser adquirit, l’any 1852, per la família Maurí. L’any 1944 fou declarat monument històric, i l’any 1947 els Maurí el van cedir a l’Ajuntament de la ciutat, que, després d’una intensa i fantasiosa campanya i reconstrucció duta a terme per l’arquitecte Alexandre Ferrant, hi va decidir instal·lar el Museu de Terrassa el 1959.